The social network – David Fincher

the social network
Abans de res, dir que no anava gaire convençut a veure The social network: que em podria explicar David Fincher que no caigués dintre del tòpics mes usuals de pel.lícules que parlen sobre el mon de la informàtica? Doncs be, d’entrada diré que la pel.lícula em va entusiasmar molt i explicaré el perquè:

El guió: Parla de la creació de Facebook, i de tots els litigis posteriors a l’èxit del mateix. I és que ja se sap: si hi han diners pel mig, molt sovint desapareixen les amistats. És una adaptació del llibre The Accidental Billionaires que no he tingut l’oportunitat de llegir. Per lo vist en el film, el llibre es centra més aviat en la visió proporcionada per Eduardo Saverin, un dels cofundadors de Facebook, que va ser apartat del negoci d’una forma poc elegant quan començava la seva ascensió astronòmica.
I es que el guió tracta de tot això: de com una bona idea es plasma en un negoci d’èxit i de com en el camí, els conflictes d’interessos (i la patent de les idees) fan que els jutjats hagin de decidir sobre qui posseeix la raó. L’altre cofundador, el mes important, Mark Zuckerberg no queda gaire be al film: la història el deixa com un geni extraordinari (que ho és), però també com una persona immadura que es incapaç de mantenir una relació seriosa, i que per aquesta raó, enceta l’anomenada xarxa social. Aquesta darrera part podria ser una visió subjectiva d’una de les bandes en discòrdia, però be, això mai se sabrà.
En qualssevol cas, si que queda clar que Eduardo Saverin no va ser capaç de veure fins a on podria arribar el negoci, mentre que Mark Zuckerberg, inspirat per un altre crack de la informàtica, Sean Parker, si va ser capaç de posar-lo en la rampa correcta de llançament.

La realització: extraordinària, el Senyor Fincher ens porta a través de la història d’una forma trepidant sense deixar-nos un moment per respirar assossegadament. I es que es nota el mestratge de l’autor de obres excepcionals com Seven o Fight Club. Potser el film no arribar a l’alçada dels anteriors per deixa un bon regust.

El rerefons: A mi em meravella, i a la vegada em crea una sana enveja, la capacitat que tenen els USA per ser la incubadora principal (per no dir única) dels negocis tecnològics més fonamentals de la nostra època. I em pregunto el perquè: es a dir, que donen de menjar a les universitats americanes (Harvard, Stanford…) per crear talents tant extraordinaris, que hi ha en la forma de pensar de la societat americana que fa que projectes seminals es puguin traduir en empreses multi-milionàries, perquè la innovació i la creativitat es un dels seus valors fonamentals, que es lo que tenen ells que no tinguem nosaltres en aquest sentit… A estudiar.

Acerca de xavier

No hay nada nuevo bajo el sol

Publicado el diciembre 20, 2010 en Reseñas y etiquetado en . Guarda el enlace permanente. Comentarios desactivados en The social network – David Fincher.

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: