Els homes que no estimaven les dones – Stieg Larsson

https://rojotransitorio.files.wordpress.com/2009/08/els-homes-que-no-estimaven350.png

https://rojotransitorio.files.wordpress.com/2009/06/3-estrellas.jpg De primeres, no tenia del tot clar si la lectura d’aquest best-seller tant exitós seria tant estimulant com el boca a boca havia deixat entreveure. Doncs si, les expectatives s’han acabat complint. Poc a poc, el llibre acaba subjugant-hi i tal com avança (sobretot a partir de la segona meitat del mateix) ja no pots deixar-ho de banda per molta estona. I aixo que aquest genere (novela negre, practicament policiaca) no m’havia atret mai. De fet, aquest es el primer llibre d’aquest tipus que he llegit.

Es curiós com l’autor ens dona una visió de la societat sueca que no correspondria als estereotips que en podiem tenir. Jo pensava en aquella com una societat avançada en tots els sentits: exemple de l’estat del benestar, paradís de drets com la igualtat i el respecte, però sobretot un lloc on la dona alliberada es considerada com enlloc. El llibre, en canvi, reflecteix un altre part més fosca d’aquesta societat: feixistes sense escrúpols, empresaris corruptes, abusadors sexuals i violadors… be, un panorama gens captivador on sobre tot abunden homes que no estimen les dones.

En Mikael Blomkvist, un dels personatges principals d’aquest thriller, es presenta com un periodista integre, dels de veritat, d’aquells que tenen com a únic objectiu destapar la veritat i ajudar a aconseguir una societat més justa. Un veritable exemple per una professio, la de periodista, que en el nostre mon està cada vegada més devaluada. Blomkvist pertany a l’equip directiu de la revista Millenium, publicació mensual que tanmateix juga un paper d’atent vigilant d’una societat, que per lo vist, es troba necessitada d’aquest tipus de guardians. Larsson, en aquest excellent retrat d’ambdos: el periodista progressista (Blomkvist) i la publicació esquerrana (Millenium), es delata com un excellent coneixedor de lo millor i lo pitjor de la seva professio. Possiblement ambdos també representen per a en Larsson la projecció de tot alló que la realitat, de vegades tant entossuda, no permet abastar.

En contrapunt a en Blomkvist trobem l’altre personatge cabdal de la serie: la Lisbeth Salander, jove hacker que des de la seva inexistent empatia, qual Pippi Langstrum, acaba captivant el lector. Salander, com Pippi, es una noia extranya, hiper-autònoma i a la vegada asocial fins a un extrem malaltís. Ella es també una d’aquelles dones que no han estat estimades pels homes, però compte amb la Lisbeth: es petita i sembla poca cosa pero quan mossega ho fa amb una rabia i una desmesura extrema. I, a més, te un clar enteniment del sentit de la justícia.

Blomkvist i Salander acabant confluint en la novela per aliar-se en la recerca d’una joveneta desapareguda decades abans en extranyes circunstancies. La investigacio d’aquesta desaparició, subvencionada pel tiet de la desapareguda (un ric empressari vingut a menys i obsessionat per la desaparició) es la principal trama de l’argument que tal com avança a través de la multitud de pàgines es va deslligant de forma precisa i sorprenent.

Els homes que no estimaven les dones acaba esdevenint una excellent novela d’intriga del malaurat Stieg Larsson. A més, deixa la historia en un punt on, encara que els principals nusos queden tancats, la salibera t’empenta a buscar la segona part de la saga amb prestesa… i aixo te molt de mèrit.

Un apunt, es aquest cas negatiu, per la traducció catalana de l’obra que en aquest (esporadic) cas deixa molt que desitjar. De fet, vaig considera la traduccio tant poc afavorida, que em va obligar a passar-me al castellà per la continuació de la saga (Milleniun II i III). Una pena… doncs no esta el mon editorial català com per permetre’s aquests luxes.

Acerca de xavier

No hay nada nuevo bajo el sol

Publicado el agosto 29, 2009 en Reseñas y etiquetado en . Guarda el enlace permanente. Comentarios desactivados en Els homes que no estimaven les dones – Stieg Larsson.

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: